Acròstic: HIVERN

Hivern, tu sempre tan puntual!
I a més tens por que et
Vegin i et descongelin.
Estàs tan ben amagat! Et
Respectem i esperem la
Neu, per jugar-hi al pati.

(Iban)

ACRÒSTICS DE L'HIVERN

Hivern, tens els colors molt bonics,
I ara comença a nevar!
Verdes encara són algunes fulles.
Ens hem d'abrigar.
Riem fent ninots de neu, els
Nens juguem amb la neu al pati.

(Aissa El Idrissi)

Hivern, ets blanc con el cotó fluix
I has arribat carregat de neu.
Visca Nadal, i els regals!
Ets l'amo de la neu.Els
Reis arriben, i els
Nens els esperen.

(Omar Nounouh)

Has arribat, hivern platejat,
I m'has deixat glaçat.
Véns al meu costat,
Ets alegre i somrient,
Rius i fas venir la
Neu, tan blanca!

(Caroline E.F.)

DESCRIPCIÓ D’UN PAISATGE

(DESCRIPCIÓ FETA A PARTIR D'UNA FOTOGRAFIA)


Estic assegut en una pedra d’un prat, cobert de flors grogues que semblem paperets grocs. Fa sol, però l’aire és fred. És el mes de gener de l’any 2007.
Si miro endavant, veig un riu amb quatre pedres que surten de l’aigua, que baixa amb molta empenta.
Una mica més enllà hi ha uns avets, un prat on toca el sol i ho fa tot més alegre.
Més lluny, el bosc d’avets: uns de més alts, altres més baixos...El terreny fa molt desnivell.
A l’horitzó es veuen dues muntanyes i una mica de cel on no es veu res: és com un full en blanc.

Ernest Palacios

Descripció d'un paisatge

(Descripció feta a partir d'una fotografia)

Estic passejant amb una piragua. Fa molta calor.
Al costat del riu, el tronc dels arbres és marró com la xocolata desfeta.
L'herba és de color verd com una pera, el cel és blau com una gota d'aigua.

Míriam Boixader

Descripció d'un paisatge

(Descripció feta a partir d'una fotografia)

Estic assegut dalt d'una muntanya molt verda. Fa molta calor.
Al meu davant, hi ha dues palmeres molt altes, amb el tronc marró i les fulles verdes: semblen escombres girades al revés.
Més enllà hi ha un camp que sembla que tingui ulls. També hi ha cases blanques com la neu, que semblen ovelles.
El cel és blau com el mar.

Gerard Villegas

Descripció d'un paisatge

(Descripció feta a partir d'una fotografia)

Estic dalt d'una alzina, i al meu voltant n'hi ha moltes.
Fa sol, i el cel és serè.
Els arbres semblen flors gegants.
Les alzines tenen fulla perenne, i el seu color verd fosc contrasta amb el verd més clar de l'herba.

Marc Masdeu

Descripció d'un paisatge

(descripció feta a partir d'una fotografia)

Estic dalt de la muntanya, hi fa fred.
Veig uns arbres coberts de neu, que semblen gelats de nata amb menta. Hi ha prats d'herba curta.
Més lluny, hi ha les muntanyes, cobertes de neu.
El cel és de color blau, com un riu, hi hi ha núvols de color blanc, com la neu de les muntanyes.

Carol Hernández

PAISATGE

Sol de primavera,
sol d'estiu,
sempre en el cel
fas el teu niu.
Ocell, ocellet,
vine, que no tinguis fred.
Vent espantat,
el fred fas venir.
Vés-te'n ja,
lluny d'aquí.
Flor meravellosa,
estàs plena de colors:
verdós, grogós i vermellós.

Núria Boixader

EL BEDOLL

CONTE D’HIVERN

Hi havia una vegada una nena que es deia Maria.
La Maria no sabia què era l’hivern, i quan va nevar li va dir a la seva mare:
- Això que cau del cel és pluja blanca?
- No, no és pluja. És neu, perquè ja ha arribat l’hivern.
- I, què és, l’hivern?
- És l’estació de l’any més freda de totes.
- I, què més passa, a l’hivern?
- Fa fred, glaça, es fa fosc més d’hora, arriba Nadal, etcètera.
Però un dia es va fondre la neu, perquè ja havia arribat la primavera.

Olga Gómez

L'HIVERN

L'hivern ja és aquí,
encara que ens agradi
i deixa blanc el cim
de la muntanya.
La primavera
el farà fugir!

El sol s'amaga
i jo també
per no tenir fred
i trobar-me bé!

(Max Doblas)

L'hivern porta glaç,
sembla aigua dormint.
Tothom va a jugar
i veus ninots de neu,
sovint.

També ens pensem que la neu
és cotó fi.
La boira és un llençol
que fa venir son.

Quan el pintor ve
a pintar la nit,
mirem les estrelles
i tothom a dormir!

I, mentre dormim,
la pluja fa caure
lletres del cel,
i quan et lleves
veus la paraula:
HIVERN!

(Ernest Palacios)

Ja arriba l'hivern
i a mi m'ha glaçat.
Estic ben tapada
de neu i de glaç.

L'hivern ha vingut,
i jo he rigut.
Jo vaig caminant
i arribo glaçada.

Ja arriba l'hivern,
estic ben tapada
i ben refredada!

Carolina Pérez

LLAVOR D'ESPANTALLOPS VIATGERA

Hola sóc la Xispa ! i sóc una llavor meravellosa.
Sóc d’un espantallops, la meva casa, que és molt gran.
Ara us explicaré una història que em va passar .
Un matí assolellat, amb el cel blau com el mar, jo estava casa i una guineu que corria molt va tocar el fruit que és la meva casa i... PATA PUM! Surto disparada cap al Sud i la meva casa explota. Quina pena que em feia...
Vaig pensar que no la tornaria a veure més la casa, i va ser veritat. Al Sud hi feia tanta calor que em vaig banyar el mar, i sabeu com? Amb una barca que representava una fulla, però notava alguna cosa al fons del mar i ho vaig anar a mirar .
Quan vaig veura què hi havia vaig dir:
- Ostres! És un humà, i va vestit com un bus i ve cap a mi .
En fi, que me’n vaig sortir , mai no oblidaré aquesta història tan maca.

Berta Vilamala

LLAVOR DE MARGARIDA VIATGERA

LA LLAVOR VIATGERA


Un dia a la tardor, en un jardí de Torelló hi havia llavors de margarides.
Els nens de l´escola Fortià Solà ho vam anar ha mirar .
Un nen de Argentina, que es deia Max es va estirar sobre la llavor i se li va quedar enganxada a la camisa, però no naixia la margarida. Van tocar les 5 i se’n va anar a casa seva, però en Max se n’havia d’anar a Madrid per sempre, i se n’hi va anar.
Quan va arribar-hi, la seva mare va rentar la roba i la camisa. A la rentadora hi havia una mica de terra i aigua.
La margarida va néixer a dintre de la rentadora, i quan van treure la roba van veure la flor.
I els nens de l’escola Fortià Solà li anaven enviant cartes i cartes, a en Max.

I, conte acabat,
la margarida
ha viatjat.

Humbert Tura

LLAVOR DE POMA VIATGERA

LA LLAVOR VIATGERA

En un lloc desconegut hi havia un pomer.
Un dia, li va caure una poma a terra i es va partir. Les llavors de dins de la poma es van escampar per terra, i una es va escapar.
La llavor ja tenia ganes de sortir d’allà i viatjar pel món, però de cop i volta va veure una sola de sabata que estava a punt de trepitjar-la. La llavor estava desesperada, acabava de sortir de la poma, i va dir:
- Quin horror!!! néixer i morir...
Però va tenir sort i es va enganxar entremig del taló i la sola de la sabata. Aquell senyor, el de la sabata, anava a l’aeroport. Quan va pujar a l’avió, que per cert anava a Londres, la llavor va intentar escapar-se, però no va poder. Quan van arribar a Londres, el senyor es va mirar la sola de la sabata i va veure la llavor: la va tirar a terra, i va anar a parar a un parc.
Això li va anar molt bé, perquè l cap dels anys la llavoreta ja era un nou pomer.

Núria Boixader

Any nou, bloc nou!

Hola, gent!

Comencem un nou any, el 2007, i també el segon trimestre, amb moltes ganes de continuar escrivint, i de fer-ho cada vegada més bé...

De moment, hem començat per escriure uns contes, a quart, que tenen tots el mateix títol:

LA LLAVOR VIATGERA

I això és perquè vam acabar el trimestre passat amb un dossier sobre les plantes, a l'hora de Ciències Naturals, i ja en sabem moltes coses.

Pel que fa a les llavors, sabem com s'ho fan, per viatjar: endutes pel vent o l'aigua, volant, enganxades al pèl dels animals, menjades i ...això, etcètera.

Vet aquí com han viatjat les nostres llavors: