Contes de galls: El gall Raixu

Una vegada hi havia un gall que es deia Raixu. Era de color marró, amb uns ulls molt grossos i unes ales fines.
Vivia en una meravellosa ciutat molt gran. I va anar al banc, però va passar alguna cosa amb la caixa forta.
Quan en Raixu es trobava davant del banquer per ingressar diners a la seva llibreta, va venir un atracador:
- Ei, les mans al cap, ràpid!
I en Raixu va dir:
- Tu, vés-te'n d'aquí, si no vols acabar mort!
Però després l'atracador va anar a casa d'en Raixu. Quan en Raixu va veure que l'atracador estava a l'habitació de la seva dona, robant-li les joies, va telefonar a la policia.
I el van detenir.

I, conte contat,
conte acabat!

Àngel, tercer A

Contes de galls: El gall i la gallina enamorats

Una vegada hi havia un gall que es deia Furki, i que vivia en una granja. Era de color marró, amb una cresta grossa i les potes mitjanes. Era fort i valent.
En Furki voltava per la granja, i va veure un home i un gos d'atura, que s'anava acostant, a poc a poc. El gall li va donar un cop d'ala, i va continuar el seu camí.
Llavors va trobar una casa vella on no vivia ningú, i s'hi va quedar. Allà hi havia un fantasma, i li va preguntar:
- Tu, per què ets aquí?
- Perquè he trobat aquesta casa.
En Furki i el fantasma van fer un circ, i tothom hi anava. Van guanyar molts diners, i es van fer una casa.
Un dia, en Furki va veure una gallina, i se'n va enamorar, i el fantasma se'n va anar.

I, conte contat,
ja s'ha acabat.

Anna Heredia, quart B

Contes de galls: La gallina perduda

Vet aquí que una vegada hi havia un gall, de nom Marronet, que tenia tres anys. Menjava sopetes de plàtan i pera. Li agradaven les flors, sobretot les de color rosa. També li agradava jugar amb les gallines i els pollets.
Vivia en una granja molt gran on hi havia quinze porcs, onze cavalls, vint gallines, etcètera.
Però el gall, allà, no s'ho passava gens malament, perquè hi tenia amics. Tot el dia estaven jugant.
Un bon dia, mentre estaven jugant a fet i amagar, va desaparèixer una gallina. Van decidir organitzar-se, i anar-la a buscar. Al cap de poc van sentir van sentir la gallina, però no sabien on era: fins que es van adonar que estava dins d'una cova, però no sabien com fer-ho, per entrar-hi.
I van dissenyar un pla: van pensar i pensar, fins que el cap els explotava d'idees!
Llavors va venir una seva amiga, i van aconseguir treure la gallina de la cova, sana i estàlvia, i la van portar al galliner.

Dúnia, tercer B

Contes de galls: El gall salvatge

Una vegada hi havia un gall que vivia en un cau, amb la seva família. Aquest gall es deia Lifull. Tenia el cos blau, les ales primes i grogues, la cresta vermella.
El seu caràcter era fort, i li agradava molt cridar.
Com que li agradava tant cridar, molestava els altres galls i gallines. No parava d'empipar, i sempre feia tonteries.
Un dia, va voler jugar amb tots, però no el volia ningú. Se'n va anar molt trist a un racó del galliner, i plorava.
Però va venir un gall i li va dir a un altre gall:
- Ei, mira, està plorant!
Llavors tots van fer un pacte: li van dir que, si no cridava més, el perdonarien per sempre.
I ell així ho va fer.

Houssnia, tercer B

Contes de galls: El gall afònic

Fa molts i molts anys, en una granja de Mallorca hi vivia un gall. Era fort, alt i de color marró. Tenia la cresta vermella i les potes grogues.
El gall es deia Frigo. I un bon dia va dir:
- M'agrada cantar i espantar les gallines!
Un dia, en Frigo es va quedar afònic, sense poder cantar. No sabia què fer, i va anar a cal metge.
Quan va arribar el metge, li va dir:
- Què et passa?
I en Frigo va contestar, molt baixet perquè quasi no podia parlar:
- M'he quedat afònic; em pots donar un xarop?
I llavors el senyor metge li va receptar un xarop verd i sucós, que feia bona pinta.
Van anar passant els dies, i el gall cada cop es trobava més bé.
Finalment va poder cantar. Però en Frigo encara no sabia com s'ho havia fet, el metge, per curar-lo!

Berta Vilamala, quart A

Contes de galls: El gall que no sabia cantar

Una vegada hi havia un gall que es deia Plau, i que era l'enveja de tot el galliner. Tenia un plomatge espectacular, de tots colors; la cresta era d'un vermell molt intens.
Però ell estava molt trist,perquè no sabia cantar.
Un dia va trobar un gall, i li va demanar:
- Tu em pots ensenyar a cantar?
- Jo no; però la Mallerenga sí.
Llavors, el gall va anar a buscar la Mallerenga, i quan la va trobar li va demanar què havia de fer, per poder cantar. La Mallerenga li va dir que el seu cos era molt estrany, i que necessitava una poció que només feia la Bruixa del Bosc.
I el gall se'n va anar a buscar la Bruixa. Després de caminar tres dies seguits i de passar molt fred, va trobar la casa de la Bruixa del Bosc: feia molta por, i s'hi sentien sorolls molt estranys. Però com que el gall tenia ganes de cantar, hi va entrar.
Quan la Bruixa el va veure, li va preguntar:
- Què vols?
- Vull poder cantar.
I la Bruixa del Bosc li va preparar una poció a base de clara d'ou; però el gall, a canvi, li va haver de donar tres plomes de la seva cua.
I, finalment, se'n va anar a casa cantant.

Max Doblas, quart B

Contes de galls: El gall trist

Una vegada hi havia un gall que es deia Micó, i que vivia en un galliner. Tenia les potes taronges, les ales marró, la cua vermella i verda, i la cresta de color vermell.
Era molt presumit, però molt poruc, perquè tenia un amo que cada dia agafava un gall i el feia cantar; i si no ho feia bé el portava a un galliner, tot sol.
Un dia, l'amo va agafar en Micó.
- No m'agafi a mi -va dir- agafi en Flau o en Saltiró!
De cop i volta, va venir el nebot de l'amo d'en Micó.
- Hola, Enric! Com et va, a la teva nova granja? - l va demanar l'amo.
- Molt bé, però m'hi falta un gall, perquè la gallina està sola i trista.
- Doncs agafa'n un.
- D'acord, vull el que tens a la mà.
- Ah, en Micó...
En Micó se n'havia sortit, del seu amo, però no sabia com seria aquella gallina de qui parlaven.
Quan van arribar a la nova granja va saber el seu nom: es deia Sàtia i...era molt maca, perquè tenia uns colors molt vius.
En Micó i la gallina es van agradar.

I van viure feliços,
i van menjar
anissos.

Andrea Ruiz, quart B

Contes de galls: El gall de les plomes verdes

Una vegada hi havia un gall que es deia Menley. Li agradava molt anar a donar un volt per llocs que no coneixia. Era un gall que tenia les plomes una mica verdes. En Menley era fort, simpàtic i una mica juganer.
Un dia, va decidir que aniria a donar un volt, i hi va anar. Però, de sobte, va caure en una trampa, i cridava:
- Auxili! Auxili!
Però ningú no el va sentir. I s'hi va quedar moltes hores...
Però, mentre en Menley cridava "Auxili!" va passar per allà un senyor que es deia Foc. El senyor el va sentir, i el va poder salvar d'una mort segura. El gall va convidar-lo a la granja. I, des d'aquell dia, van ser molt amics, i s'ajudaven en tot.

Omar, quart A

Contes de galls: El gall perdut

Una vegada hi havia un gall que es deia Jaina, i que vivia en una granja.
Tenia les plomes llargues, i de molts colors. El seu cos era gros, amb unes potes llargues i gruixudes. Era un gall molt valent.
Un dia, se'n va anar al bosc. Va trobar un mico dalt d'un arbre, i el mico li va dir:
- Què hi fas, al bosc?
- És que m'he perdut...
- I on vius? A la granja?
- Sí, però m'he perdut i no sé el camí. Em pots ajudar a buscar-lo?
- Sí.
I amb l'ajuda del mico, es van posar en camí.
Quan van arribar, la granja estava plena d'animals. El mico li va preguntar al gall si era la seva granja, i el gall va dir que sí.
El gall va donar les gràcies al mico, i li va dir:
- Adéu!

I, conte contat,
aquest conte
ja s'ha acabat.

Soukaina, tercer A

Contes de galls: El gall futbolista

Una vegada hi havia un gall en una granja. Aquell gall es deia Gobi. Era una mica gros, i tenia la cua de tres colors: vermell, verd fosc i verd clar. Tenia les ales igual que la cua, i el cos marró i taronja.
Era valent, corria molt, i també li agradava molt veure jugar a futbol des de la finestra.
Un dia, en Gobi va anar a veure un partit del Torelló contra el Manlleu. Va guanyar el Torelló per deu a zero.Però en Gobi va caure a terra, i el senyor que el cuidava ho va veure se'l va endur al veterinari. Quan van arribar, el veterinari el va visitar, i li va dir que no sortís de casa.
En Gobi feia tres dies que estava a casa. I al quart dia es va aixecar del llit i se'n va anar a cal veterinari. Llavors li van dir que ja estava curat del tot.

Abdeljalil, tercer B

Contes de galls: La guilla i en Saltiró

Una vegada hi havia un gall que es deia Saltiró. En Saltiró vivia dins d'un cau, enmig del bosc. Era fort, baix, manyac i prim. Li agradava jugar a fet i amagar amb els altres galls i gallines.
Un dia, vora l'entrada del cau d'en Saltiró voltava una guilla que tenia gana i es volia endrapar en Saltiró. Ell, tot d'una, va sortir cames ajudeu-me, i va anar a casa d'un seu company.
Aquest li va dir:
- Què hi fas, aquí?
- És que hi ha una guilla que se'm vol menjar!
I van dissenyar un pla. Després, van anar a casa de la guilla i quan hi van arribar la guilla va dir:
- Què hi feu, aquí?
En sentir-ho, van contestar:
- Et venim a matar.
Però en aquell moment va anar-hi un caçador, i es va emportar la guilla i les seves companyes, perquè les volia dissecar.

Xènia Riera, tercer B

Contes de galls: Flau, el gall solitari

Una vegada hi havia un gall que es deia Flau. Vivia en un bosc, dins d'un tronc, i s'hi havia fet una casa.
Era de color marró, tenia el cos ple de plomes boniques, i era petit. Li agradava fer trapelleries.
Un dia, una nena va anar al bosc i va trobar el gall. Aquest se la va emportar al seu galliner. La nena va dir:
- Tens nom?
- No - va contestar el gall.
- Doncs te'n posaré un de molt bonic: et diràs Flau!
- Qui-qui-ri-quic! - va fer en Flau.
I totes les gallines, en veu baixa, deien:
- Qui és, aquest gall?
Després, la nena va dir a les gallines:
- Tenim un company que es diu Flau, gallinetes!
I, des de llavors, totes les gallines van estar molt contentes de tenir un gall que es digués Flau.

Anna Molas, tercer B

Contes de galls: Negrós, el gall poruc

Una vegada, en una granja, hi havia un gall anomenat Negrós. Era negre i verd, petit, i una mica bleda. Sempre s'espantava per tot el que l'envoltava. Era la riota de tot el galliner! No volia jugar a res de res.
Un dia, va decidir anar a córrer món, per aprendre a no ser tan bleda. I així, va començar a caminar. Llavors va arribar a la selva, , i ell s'anava dient:
- Tranquil...Són animals, com tu.
Tot de cop, un tigre se'l va endur a una cova. Allà hi havia una colla de tigres al voltant d'una foguera que se'l volien menjar i fer pollastre a la brasa.
En Negrós va cridar:
- Deixeu-me, no us he fet cap mal! Per què em feu això?
El rei tigre li va contestar:
- Nosaltres tenim molta gana, i ja fa dies que no mengem.
Però en Negrós portava menjar, i els en va donar una mica.
Llavors, els tigres li van donar les gràcies.
Per fi, el gall ja no va ser tan poruc, i les gallines li van anar al darrera!

Joana, quart A