dijous, 25 de gener de 2007

PAISATGE


Sol de primavera,
sol d'estiu,
sempre en el cel
fas el teu niu.
Ocell, ocellet,
vine, que no tinguis fred.
Vent espantat,
el fred fas venir.
Vés-te'n ja,
lluny d'aquí.
Flor meravellosa,
estàs plena de colors:
verdós, grogós i vermellós.

Núria Boixader

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que és una flor molt maca i molt de primavera.

Anònim ha dit...

Crec que és un poema que explica
quan arriba l'hivern i també parla de la primavera. El poema és molt bonic.