Una vegada hi havia un gall que es deia Plau, i que era l'enveja de tot el galliner. Tenia un plomatge espectacular, de tots colors; la cresta era d'un vermell molt intens.
Però ell estava molt trist,perquè no sabia cantar.
Un dia va trobar un gall, i li va demanar:
- Tu em pots ensenyar a cantar?
- Jo no; però la Mallerenga sí.
Llavors, el gall va anar a buscar la Mallerenga, i quan la va trobar li va demanar què havia de fer, per poder cantar. La Mallerenga li va dir que el seu cos era molt estrany, i que necessitava una poció que només feia la Bruixa del Bosc.
I el gall se'n va anar a buscar la Bruixa. Després de caminar tres dies seguits i de passar molt fred, va trobar la casa de la Bruixa del Bosc: feia molta por, i s'hi sentien sorolls molt estranys. Però com que el gall tenia ganes de cantar, hi va entrar.
Quan la Bruixa el va veure, li va preguntar:
- Què vols?
- Vull poder cantar.
I la Bruixa del Bosc li va preparar una poció a base de clara d'ou; però el gall, a canvi, li va haver de donar tres plomes de la seva cua.
I, finalment, se'n va anar a casa cantant.
Max Doblas, quart B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada