dimarts, 10 d’abril de 2007

Contes de galls: El gall trist


Una vegada hi havia un gall que es deia Micó, i que vivia en un galliner. Tenia les potes taronges, les ales marró, la cua vermella i verda, i la cresta de color vermell.
Era molt presumit, però molt poruc, perquè tenia un amo que cada dia agafava un gall i el feia cantar; i si no ho feia bé el portava a un galliner, tot sol.
Un dia, l'amo va agafar en Micó.
- No m'agafi a mi -va dir- agafi en Flau o en Saltiró!
De cop i volta, va venir el nebot de l'amo d'en Micó.
- Hola, Enric! Com et va, a la teva nova granja? - l va demanar l'amo.
- Molt bé, però m'hi falta un gall, perquè la gallina està sola i trista.
- Doncs agafa'n un.
- D'acord, vull el que tens a la mà.
- Ah, en Micó...
En Micó se n'havia sortit, del seu amo, però no sabia com seria aquella gallina de qui parlaven.
Quan van arribar a la nova granja va saber el seu nom: es deia Sàtia i...era molt maca, perquè tenia uns colors molt vius.
En Micó i la gallina es van agradar.

I van viure feliços,
i van menjar
anissos.

Andrea Ruiz, quart B

Cap comentari: